La conocimos sonriente, siempre atenta, con la sabiduria de quien lleva el bagaje de siglos de memória innata.
La oímos narrar sus poesías y conocimos el dolor de su pasado, su fuerza por el presente y su esperanza de futuro.
Unbekannter Dichter
Una infantesa en temps de guerra
En un racó com aquest, mare, vas amagar la teva jove vida i vas protegir-hi, lluny de l'abast dels adults, bons i dolents, els teus pensaments i els teus somnis d'adolescent, durant gairebé quatre anys.
Quatre anys de guerra, de desaparicions, de cendres i de mort.
D'aquesta època no tenim fotografies: qui les hauria pogut fer?
Del pare no se'n sabia res. Vas escriture, vas dibuixar, vas aprendre els gestos de la vida a pagès, vas parlar la seva llengua. Et vas fer estima de tota la gent que t'envoltava: ho sé de ven segur, encara recorden la teva rialla cistal.lina, la teva generositat, i tu també els vas estimar tant que nosaltres en parlem com si tots fóssim una mateixa família.
Vas sobreviure. Quan es va acabar la guerra, estàveu vives, l'àvia i tu. Aquest lloc on us vau quedar perquè no hi havia més terra per davant, aquest indret i la seva gent, de poc parlar i de ben actuar, us va salvar la vida. Vas sobreviure i ara sóc aquí, parlant una altra llengua, afegida a les teves. Més rica de paraules per entendre el món.
Avui, mare, ha començat una altra guerra. Una guerra, mare -que malament que sonen aquestes paraules, juntes!- ... i com n'es, d'atroç, el fet que les víctimes ja les donin per descomptades. Gent com tu, mare, a les portes de la vida.
La meva única bel.ligerància, mare, és el deure de la memòria, perquè recordar és guardar en vida, perquè recordar és acusar, perquè la memòria és la primera barricada contra la barbàrie.
Yael Langella, 20.III.03
Uwe Geest le rinde homenaje en su exposición.
Estacions de Viatge
(In memoriam de Yael Langella)
http://www.artmaragall.com/
